El cap de setmana del 18 i 19 d’abril vam tornar al Monestir de les Avellanes, a la Noguera, per compartir una nova sesshin organitzada pel Dojo Zen Lleida amb la col•laboració del Dojo Zen Barcelona, i guiada pel mestre Pere Taiho Secorún.
Unes 25 persones, vingudes sobretot de Lleida, Barcelona i Girona, vam omplir la casa de colònies Els Quatre Vents amb zazen, silenci, natura… i també alguns riures ben sans.
Sesshin, a la tradició Soto, vol dir “tocar el cor-ment”: és un retir intensiu de meditació zen on concentrem la vida en allò essencial. No és només “fer molta meditació”, sinó crear unes condicions on podem entrar en contacte amb la nostra veritable naturalesa, deixar caure capes del personatge que a voltes ens toca interpretar i veure amb més claredat com funcionen la ment i el cor. En aquest sentit, sesshin és menys “escapar de la vida” i més “mirar-la de cara” des del silenci.
Des de Taisen Deshimaru, mestre que va portar la pràctica del Zen a Europa a finals dels seixanta, zazen és el centre de tot: asseure’s, respirar, deixar passar pensaments i tornar una i altra vegada a la postura i a l’instant present. Deshimaru insistia que el zazen transforma la vida quotidiana, i no és cap truc de màgia, és el lloc i el moment en el qual aprenem a estar completament presents en el que fem: a la feina, amb la família, a la cuina o al mig del camp… Per això la sesshin és com un “laboratori espiritual” on entrenem aquesta presència sense distraccions.
Un dia de sesshin segueix una estructura clara: des de ben d’hora, alternem zazen i kinhin, amb àpats servits amb el ritual propi de l’escola Soto i espais de samu, el treball manual fet amb concentració i en quasi silenci. A Les Avellanes, aquesta rutina la combinem amb alguns passejos en diferents moments del dia, que ens permeten respirar el paisatge del Montsec i deixar que la natura també ens ensenyi la seva manera de meditar: quieta, ampla i sense presses.
L’espiritualitat de la sesshin no és abstracta ni complicada. El silenci i la disciplina amable fan que surtin emocions, cansament, alegria, resistències; tot hi té lloc, i tot es practica com a camí. En lloc de lluitar contra el que apareix, aprenem a observar-ho, a deixar-ho ser i a deixar-ho anar; així el jo es relaxa una mica, i es fa visible una mena d’espai més ampli, més lliure i més compassiu. És aquí on el budisme deixa de ser una idea bonica i es converteix en un experiència directa, que es viu des de dins.
Per descomptat, també hi ha humor. Aquest any, que sapiguem, ningú s’ha escapat a esmorzar al bar del poble, cosa que ja és tot un petit satori col•lectiu. Entre zazen i zazen, es crea una atmosfera de confiança on podem ser seriosos sense ser avorrits, i al darrer dinar, un cop tancada la sesshin, sempre hi ha lloc per a unes rialles, algunes anècdotes i una mica de “disbauxa zen” abans de tornar a casa.
Per al Dojo Zen Lleida, inserit en la tradició de Deshimaru i en el budisme Soto, la sesshin és una forma de fer viva la via del Buda aquí i ara. Practiquem perquè aquesta claredat i aquesta calma es vagin infiltrant en les relacions, en la manera de gestionar les emocions, en el compromís amb els altres; podríem dir que és una espiritualitat que toca de peus a terra.
Si tot això et ressona, no cal esperar la propera sesshin. Al Dojo Zen Lleida fem introduccions mensuals a zazen i sessions regulars de pràctica obertes a qui vulgui tastar el Dharma i el camí del Buda de manera directa i senzilla. Només cal venir, asseure’t amb nosaltres i deixar que la respiració faci la seva feina, una exhalació rere l’altra.
T’animes a venir a la propera introducció al zazen? Apunta’t aquí.












