La història del zen va lligada als grans mestres que han transmès la pràctica fins avui. Sidharta Gautama, nascut al nord de l’Índia (563-483 A. C.), vol superar la insatisfacció, el neguit i el sofriment, i s’asseu damunt un coixí (zafu) ple d’herba (actualment, de miraguano) amb la determinació de no moure-se’n fins trobar una resposta a la realitat de la vida i de la mort. Finalment, s’adona profundament que tots els éssers constituïm una unitat. A partir d’aquest despertar, és anomenat Buda (“El Despert”, en sànscrit).
Al segle VI, Bodhidharma viatja de l’Índia al sud de la Xina i, durant nou anys, practica la meditació zen, assegut de cara a la paret. El seu ensenyament del budisme zen s’hi difon i amb l’ajut d’Eka, el seu successor en el dharma, hi arrela profundament. A la vegada, la pràctica budista entra en contacte amb el taoisme del qual rep una forta influència,
Set segles més tard, l’any 1200 al Japó, neix Dogen. De ben jove rep l’ordinació de monjo, però no serà fins al cap d’uns anys que trobarà el seu mestre, Nyojo, en el decurs d’un viatge a la Xina. En la pràctica i l’ensenyament de Nyojo, Dogen reconeix el veritable zen. De retorn al Japó impulsa i refunda l’escola zen Soto al Japó. Dogen és autor d’una àmplia obra escrita, el Shogobenzo.
Ja al segle XX, Kodo Sawaki (1880-1965) és el gran renovador de l’escola Soto al Japó del segle XX. Insisteix en la importància de la pràctica de la meditació zen i l’obre a les persones laiques, que no viuen en temples o monestirs. Sawaki, sense estatus religiós ni temple fix, recorre el país durant tota la vida ensenyant que la pràctica de la meditació no és altra cosa que asseure’s més enllà de les discriminacions. No cal rebutjar les il·lusions, però tampoc no cal buscar el despertar (satori). Simplement, retornar a l’instant present, a la postura i a la respiració.
Taisen Deshimaru, nascut al Japó el 1914, es converteix en deixeble de Kodo Sawaki als anys 1930, però sense abandonar la vida social, professional i familiar. El 1967, s’instal·la a París per donar a conèixer la pràctica del zen a Occident. El 1970 funda l’Association Zen Internationale (AZI) i, el 1979, el temple zen Soto a la Gendronnière, prop de la ciutat de Blois. Mor el 1982 i els seus deixebles continuen la difusió i la pràctica del budisme zen.
Amb Catalunya va mantenir una especial relació un d’ells: Étienne Mokusho Zeisler, traspassat de manera prematura l’any 1990. Havia estat el traductor de Taisen Deshimaru i va visitar Barcelona en diverses ocasions. També va reconèixer l’existència, als anys 80, l’existència del Grup de Zen de Lleida. Entre altres textos, és autor del llibre El canto de la iluminación silenciosa (Liibres de la Lluna Nova, Barcelona, 2021). Un dels deixebles d’Étienne Mokusho Zeisler fou Pere Taisho Secorún (Barcelona, 1955), que actualment dirigeix el Centre Zen de Barcelona.
Web creada per Romeu Prenafeta