Pere Taiho Secorún, sobre la sesshin de Les Avellanes

 

Com transforma una sesshin, la manera com un veu els pensaments i les emocions quotidianes?

Una sesshin, un retir on ens recollim, és una pràctica que es realitza a través de la unitat cos-ment. Podem comprendre que els pensaments i emocions són part nostra, però no som ells. Una ensenyança bàsica per afrontar el zazen és que hem de tenir una actitud de no identificació amb els nostres pensaments i emocions, que hem de deixar-los anar. Observar-los però no rebutjar-los ni perseguir-los, és a dir, no identificar-nos, “veure’ls com estranys”, diu un antic text. Això és fàcil de dir, però difícil de realitzar. Però quan fem zazen, zazen treballa per nosaltres d’una manera subtil. Neix una equanimitat i una mirada nova i clara sobre el món i les coses, així com els nostres propis pensaments i emocions quotidianes.

Quin és el paper del silenci durant la sesshin, i com podem traslladar-lo a la vida diària?

Zazen és tornar al silenci. El silenci és fonamental durant un retir i a la pràctica de zazen. El silenci és entrar en un espai nostre que sovint desconeixem. Estem saturats d’estímuls externs i també interns, dels nostres propis pensaments i emocions, i de l’aferrament a tot això. Però dins nostre existeix un espai de pau que s’arrela en el nostre ser més profund. Tradicionalment, parlem de la nostra naturalesa de buda, d’éssers desperts i lluminosos. El silenci que emergeix a través de la nostra pràctica és un espai de llibertat, amor i alegria interna, que ens acompanya sempre. D’una manera natural, també a la nostra vida quotidiana, al bell mig del soroll, de l’agitació del dia.
A la foscor existeix la llum; al mig del soroll, el silenci. I viceversa.

Hi ha algun moment o ensenyament durant la sesshin que l’hagi tocat especialment, aquesta vegada?

Sempre dic que totes les sesshins acaben bé passi el que passi. Sempre se surt amb una amplitud d’esperit renovada i una alegria profunda, i així ha estat. He après, de tota manera, com a tret concret, el goig de veure la Sangha de Lleida créixer sanament, amb un esperit generós.

Com recomanaria integrar el que s’ha viscut durant la sesshin, en el retorn al ritme habitual del món exterior?

La nostra pràctica de zazen és com el so de la campana, continua ressonant després de ser copejada. Inconscientment, automàticament, naturalment, influeix tota la nostra vida. És com una aigua mansa que s’escampa per l’aiguamoll. Així és la relació de la sesshin i la nostra vida quotidiana. Al principi ens sembla que hi ha una diferència, però si continuem la pràctica, tot s’unifica. Món interior i món exterior. Zazen uneix el cel i la terra a través del nostre cos i de la nostra ment. Zazen acull totes les contradiccions. Zazen i vida quotidiana són unitat. Continueu zazen i ho comprovareu.

Comunicació Dojo zen Lleida.